Autoconeixement i motivació

Com expliquem en aquest post, a Fundació Èxit hem estat reflexionant sobre com podíem millorar la preparació dels nostres joves per a l’ocupació davant els canvis de l’anomenada revolució digital. Després d’un procés d’innovació oberta, amb la participació de diferents grups d’interès, hem identificat 4 àrees en les quals considerem hi ha una clara oportunitat de millora. Una d’aquestes tendències de futur la podem identificar com a Autoconeixement i motivació.

Si en alguna cosa coincideixen la majoria dels experts és que en els propers anys ens mourem en un entorn VUCA (acrònim en anglès de volàtil, incert, complex i ambigu). Gràficament, una de les imatges més impactants del projecte va ser la que ens va presentar Jordi Serrano contrastant l’autopista recta que era per a molts abans el món del treball (entro en una empresa des d’abaix i, a poc a poc, vaig pujant en aquesta mateixa organització) amb la imatge d’un Dragon Khan (una muntanya russa en la qual és difícil entreveure quin pot ser el següent gir que ens espera).

Per això, tal com ens va explicar Anna Fornés, creiem que serà més important el desenvolupament integral de la persona, que cada jove es conegui a fons, que pugui dedicar un temps a explorar fora per descobrir allò que realment li apassiona per dins, que pugui desenvolupar la seva intel·ligència emocional i un optimisme intel·ligent. Només tenint una meta clara a mig/llarg termini podrà sobreviure amb dignitat a aquesta muntanya russa sense acabar marejat i possiblement sense rumb fix. L’automotivació i l’autoconfiança són molt importants en aquest procés.

Idees/projectes concrets:

• Cal repensar l’orientació als centres educatius. No n’hi ha prou amb una figura d’orientador/a que no dóna més de si amb un nombre desproporcionat de joves que atendre. Part d’aquesta orientació poden donar-la perfectament les pròpies empreses. Nosaltres mateixos ho hem experimentat amb el nostre Projecte Coach, el repte és pensar com aconseguir una major escala en projectes d’aquest tipus (coaching/mentoring) o bé idear nous projectes que “industrialitzin” el que avui segueix sent massa artesanal. En aquest sentit estem participant en l’impuls i prova pilot de la plataforma online per impulsar el shadowing laboral Jobui. Més enllà d’“externalitzar a les empreses” una part de l’orientació, creiem que identificar les millors metodologies i facilitar la seva transferència (segurament amb suport tecnològic) podria ajudar a donar un salt qualitatiu en l’orientació dels nostres nens i joves en el sistema reglat.

Cal repensar l’orientació als centres educatius i aconseguir més implicació de les empreses en aquest procés.

• Hem de repensar l’orientació en els projectes d’inserció sociolaboral. El més habitual és oferir directament un curs d’una especialitat concreta (exemple “Curs auxiliar perruqueria”) donant per fet que els joves que s’interessin per ell han realitzat prèviament aquest exercici d’orientació. El dia a dia ens diu que no és així. Si ens dirigim a joves d’edats entre els 16-21 anys és molt més oportú plantejar l’oferta formativa en clau de dispositiu en el qual realment puguin passar per una primera fase d’orientació amb metodologies contrastades. En aquest sentit són moltes les organitzacions que porten anys treballant en el model d’empleabilitat per competències. Des d’Èxit participem en el projecte col·lectiu d’Empra+, una eina online per mesurar la millora de l’ocupabilitat en clau competències. El repte és plantejar dinàmiques realment atractives i útils perquè els joves s’impliquin en aquesta fase d’orientació i el repte en majúscules és que una vegada hagin escollit el seu projecte professional puguem de debò oferir itineraris personalitzats.

El repte és treballar en xarxa per oferir itineraris personalitzats després de la fase d’orientació.

Una de les barreres que fa poc creïble actualment aquesta fase d’orientació és que els centres que l’ofereixen després tenen 3/4 tallers formatius pels quals sí o sí passarà el jove independentment del projecte professional escollit. Personalitzar itineraris implica poder treballar en xarxa de debò amb altres organitzacions per poder cobrir així un ampli ventall d’oferta formativa especialitzada. Alguna cosa així hem pogut començat a experimentar amb el Projecte PASSWORK que duem a terme junt amb Fundació Adsis i amb el suport del SOC (Generalitat de Catalunya) i FSE (Unió Europea).

Nacho Sequeira

Director de Fundació Èxit

@nachosequeira

Per saber més sobre el Projecte Reflexió i les seves conclusions, consulta aquesta infografia i llegeix les idees/projectes concrets de les altres tendències de futur que hem detectat. També pots demanar més informació i/o enviar els teus comentaris a nuevoproyecto@fundacionexit.org.