Carta d’una voluntària als joves del Projecte Coach
Actualment, la taxa d’atur juvenil a Espanya és del 52,39% (del 66,71% per joves entre 16 a 19 anys i del 44,54% per joves de 20 a 24 anys) i el fracàs escolar arriba al 23,5%. L’experiència indica que el 96% dels joves finalitza el Projecte Coach i que el 76% vol continuar estudiant rere el seu pas pel projecte.
Estimats joves,
Nois i noies, canviem les estadístiques…que la promoció del 2016 sigui la primera de la qual se’n digui que el 100% segueix estudiant. No abandoneu els estudis. Elegiu que voleu ser, quin futur voleu tenir, que aportareu a la societat. No oblideu que vosaltres el dia de demà sereu els que moureu aquest país (metges, informàtics, esportistes, formadors,…).
Vull donar les gràcies a tot el grup i, en particular, a l’Adrià.
Fa molt temps vaig decidir no tornar a mirar el passat i només mirar cap endavant. Però vaig recordar que jo també vaig estar allà, on esteu vosaltres, amb més o menys problemes, amb més o menys incertesa. Em vaig equivocar no una sinó moltes vegades, vaig aprendre dels meus errors i vaig seguir endavant. Gràcies per ajudar-me a mirar enrere…
Jo també vinc de FP i, fixeu-vos, mai m’he sentit tan orgullosa com avui de dir-ho en veu alta i només pel simple fet de voler demostrar que es pot.
Podria haver fet més coses, clar que si, però les que he fet sé que les he fet bé. Vaig estudiar FP abans d’entrar al banc i, compaginant estudis i treball, vaig aprovar la meva carrera. Acabo de finalitzar un màster, m’he matriculat en un altre i quan el finalitzi ja sé quin més faré.
Només vull demanar-vos una cosa: creieu en vosaltres! Lluiteu per vosaltres! aconseguiu els vostres objectius i somnis!
Crec que no és egoisme, o si, no ho sé…El que si sé és que quan et sents bé i orgullós de tu, es produeix un efecte dòmino (sabeu això de la fitxa que si en tires una van totes enrere?), els que t’estimen i es preocupen per tu també se senten orgullosos i s’alegren. Això us pot servir per eliminar de la vostra vida les persones tòxiques doncs si algú no ho fa, no es mereix estar en la vostra vida. És el moment de “deixar anar” i eliminar persones tòxiques i pensaments negatius.
En aquesta vida no es regala res. Tot ha de ser lluitat. És com quan tu, Adrià, jugues un partit de futbol i el teu rival és possiblement millor que tu, tot i així ho jugues donant-te l’oportunitat de guanyar. O quan tu, Yalal, obres un ordinador i és possible que no ho sàpigues tornar a muntar o a arreglar i tot i així ho fas sol pel fet de demostrar-te que pots. De la mateixa manera seran les vostres vides. Doneu-vos oportunitats d’aprendre, d’equivocar-vos, de crear un futur.
No llenceu la tovallola per mandra, apatia, avorriment o, inclús, per falta de coneixement… Vosaltres sou el vostre millor amic, però cura!, també el vostre pitjor enemic. Si el vostre cap us saboteja i us diu que no… Crideu!, esforceu-vos cada dia una mica més i dieu: JO PUC i vaig a aconseguir-ho!
Us regalo aquesta targeta. És un “àncora”, sabeu que és una àncora, veritat? Aquell pes d’acer/ferro que els vaixells deixen caure al mar per fixar-se en un punt concret…,doncs aquesta àncora que us fixa aquí i ara, serà com un amulet que podeu utilitzar quan us faltin les forces o quan esteu insegurs. Porteu-la a prop, en la vostra cartera i mireu-la per recordar aquest mateix moment. Us asseguro que funciona, jo tinc una!
Quan passi algun temps, pareu i mireu una única vegada enrere i assaboriu tot el que heu caminat i després sempre endavant…Preneu-vos els estudis amb ganes, són la base del vostre futur i tots els que aquí estem recolzant-nos, us ho podem assegurar, veritat?
Vull recordar que en la nostra última sessió va passar una cosa molt bonica. Estàvem en una taula diversos companys, inclòs Adrià, i parlàvem sobre el difícil que són les matemàtiques i, sabeu que va passar?…Richard es va oferir a donar-li un cop de mà amb les mates i a estudiar amb ell perquè a ell se li donava molt bé i a Adrià se li donaran bé altres coses amb les quals podrà donar un cop de mà a un altre. Això es molt important, heu fet un grup i heu creat una cosa molt bonica. Ajudeu-vos uns a altres i serà més fàcil el camí perquè us sorgiran problemes, però heu que veure-ho compassos que heu que superar per arribar al vostre objectiu. Aquests problemes us ensenyaran que encara no esteu preparats per aconseguir la meta i que només amb superar-los estareu a un pas més a prop,… no decaigueu i torneu a repetir-vos, JO PUC! i no deixeu que ningú us digui el contrari.
