CREURE PER CREAR: l’efecte Pigmalió en els processos de mentoria
Explica la llegenda que a l’illa de Creta va viure un apassionat i hàbil escultor. Prenent com a inspiració la bella Galatea, va crear una estàtua d’ivori que va resultar tan bella que es va enamorar d’ella. La seva passió va ser tan forta que va demanar als déus que l’escultura cobrés vida per poder estimar-la com a una dona real.
La deessa Venus va decidir llavors complaure l’escultor per la seva devoció i donar vida a aquesta estàtua que es va transformar en la seva desitjada amant. L’expectativa i el desig es van unir per crear la realitat.
Aquesta és la història de Pigmalió, que ha servit d’inspiració a nombrosos experiments que demostren com les creences i expectatives d’una persona respecte a una altra afecten de tal manera la seva conducta que el segon tendeix a confirmar-les.
Ara, i després de participar en el training intensiu del Projecte #yobExit mentoritzant una jove, el més sorprenent de tot no ha estat comprovar que Venus segueix aquí fent de les seves, sinó com ho fa…
Al principi, quan vaig decidir participar en el Projecte Yob, vaig pensar en coses com que “podia estar molt bé ajudar un/una jove en el seu salt al món laboral” (alguna cosa que m’hagués agradat que hagués fet per mi, pensant en el poc coneixement que vaig tenir del que em venia per davant quan vaig haver de prendre decisions que posteriorment han resultat ser clau pel meu desenvolupament professional) o en, per què no, “fer alguna cosa de forma voluntària que ajudés als altres”.
A mida que avançàvem en el procés, i mentre se suposava que era jo qui ajudava a la jove a conèixer-se a si mateixa i amb això a augmentar la confiança en les seves possibilitats, a identificar i ser conscient de les seves emocions, o a reptar per motivar, resulta que jo també estava treballant en el desenvolupament d’aquestes mateixes competències! Us sona autoconeixement, autoconfiança, gestió emocional, automotivació, compromís?
No menys sorprenent va ser descobrir com en la valoració conjunta del training intensiu del Projecte #yobExit amb la Laura, la jove amb la qual hem recorregut aquest camí junts, coincidim en què el que destacaríem de l’altra persona en aquest procés seria la implicació i motivació (sense saber la resposta l’un de l’altre!) No són aquests dos dels valors més buscats avui dia per les organitzacions? Quantes vegades ens diuen els responsables de RRHH, o llegim recomanacions dels gurús de la selecció de personal que cada vegada més es busca actitud i no títols i coneixements? Doncs aquí està.
En un moment en el qual la col·laboració conviu cada vegada amb més força amb la competitivitat, en el qual el qualitatiu és tan important o més que el quantitatiu, en el qual la dimensió humana és cada vegada més important, no solament en les persones que treballen a les empreses, sinó en aquelles persones que les lideren; en un entorn organizatzacional en el qual el target de clients comença a ser entès com una comunitat de persones que interactuen amb l’empresa i no com a consumidors obedients, processos com el mentoring aconsegueixen, a més d’un aprenentatge vivencial significatiu, convertir expectatives i desitjos en realitats; incertesa i desconeixement es converteixen en autoconeixement i acompanyament pels i les joves, esforç i dedicació acaben transformant-se en desenvolupament personal i professional per als mentors, i recursos i temps en valor i factors d’èxit per a les empreses.
Igual que va fer Venus amb l’escultor que va creure en la seva estàtua i va aconseguir transformar-la, de vegades solament fa falta una cosa tan senzilla com creure en la persona que acompanyes per crear una nova realitat.
