D’herois molt reals
La de Patricia Nguegne és una de les moltes històries d’herois quotidians de les que es parla aquests dies però amb una gran història al darrere
Amb 22 anys, Patri va arribar a Espanya des de Camerun amb un contracte com a interna a una casa particular a Madrid. No obstant això, la situació es va complicar quan es va quedar embarassada pel que va començar a acudir a el CEPI Africà (Centre de Participació i Integració d’Immigrants). Temps més tard el CEPI la va contractar com a netejadora i va ser quan la vam conèixer a Èxit: en aquell moment, a més de fer serveis de neteja en diversos despatxos, va tenir el seu primer contacte amb la cura a persones en una residència per a majors i diu que va ser llavors quan “em vaig adonar que era això el que volia fer: treballar com a auxiliar d’infermeria”.
Així, Patricia va iniciar un procés llarg per a intentar convalidar els seus estudis a Camerun amb l’homologació requerida a Espanya i, malgrat fer totes les tramitacions necessàries, va ser impossible que arribessin els papers. Va decidir no desistir en el seu somni i va començar a estudiar l’ESO en un institut per a adults a les tardes mentre treballava i cuidava a la seva filla sola. Va ser una època que recorda com “molt dura” ja que s’ajuntava la criança de la nena, el treball durant el dia i la dificultat d’estudiar en un idioma que no era el propi. Així i tot, va aconseguir el graduat escolar. Després, es va apuntar al Grau Mitjà d’auxiliar d’infermeria i després de tres anys d’esforç, també va ser capaç de completar els seus estudis.
Fa uns dies, a Patri la van contactar de l’hospital on va fer les pràctiques per a treballar com a auxiliar d’infermeria durant la crisi del coronavirus. Ens va escriure per a explica’ns-ho, confessant que tot i la gravetat de la situació per a ella aquesta oportunitat suposava “complir un somni”. Diu que vol posar tot de la seva part per sortir d’aquesta emergència sanitària i que puguem tornar a tenir les vides que teníem abans. Creu, a més, que en temps així la cura a les persones ha de fer-se com si aquestes fossin “de la teva pròpia família”. “Estem per donar un cop de mà”, conclou. Patri anima als i les joves migrants a esforçar-se i a no sentir-se desmotivats ni per la crisi que estem vivint ni per cap altra circumstància ja que, amb feina i esforç “es pot arribar a complir els teus somnis i superar totes les barreres que puguin aparèixer”.
Ella segueix sense parar i ara, mentre treballa els caps de setmana i festius en atenció a domicili es forma en atenció d’emergències. La història de Patri és, definitivament, una d’aquestes històries d’herois als que aquestes setmanes sortim a aplaudir al balcó. Però, sobretot, és una història d’esforç, talent, passió i superació que ens inspira en els temps que vivim.
