Educar en la sorpresa
En un món en què el canvi és l’única constant, hem de trobar nous mètodes que ens permetin passar d’“ensenyar què s’ha fet des de sempre” a “preparar per a resoldre el desconegut”.
Autor: Josep Aballó
El context
El món està canviant i tot apunta a que no pararà de fer-ho. L’accés a la informació s’ha globalitzat i hem passat d’un paradigma en el qual conèixer la informació era sinònim de poder; a un en el qual el realment diferencial és ser capaç d’unir i interpretar d’una forma coherent la informació disponible. En aquest nou món, els que sàpiguen aplicar el coneixement per a resoldre problemes complexos, tindran la clau de l’èxit.
La informació està disponible en qualsevol moment i només necessites accés a Internet durant 5 minuts per a descobrir qualsevol tema que siguis capaç d’imaginar. Per tant, cada vegada prenen més importància capacitats com: el treball multidisciplinari, la resolució de problemes o la creativitat; i “perden importància” altres com: la capacitat de memoritzar o l’estandardització.
En aquest context, el sector educatiu té la difícil missió d’aconseguir que els nostres joves estiguin capacitats per a exercir treballs que, avui dia, encara no existeixen. És evident que la necessitat d’adquirir coneixements continua existint, però necessitem molt més: contacte directe entre empreses, escoles i alumnes, continuar proposant activitats eminentment pràctiques, foment del treball multidisciplinari, etc.
Els alumnes necessiten desenvolupar un esperit crític i mantenir la curiositat per a estar al corrent dels avanços. El material educatiu ja no s’acabarà en l’últim capítol d’un llibre de text, de fet, no s’acabarà mai. Les barreres entre disciplines són cada vegada més difícils de diferenciar.
La Fundació Èxit davant del repte
Amb l’objectiu de participar en el canvi necessari que s’ha de produir en el sector educatiu, des del Projecte eDuo de Fundació Èxit hem iniciat aquest any un pilot amb més de 60 alumnes de Grau Mitjà en els centres de l’Escola de Treball i l’Escola Mercè que incorpora la metodologia Design Thinking com un element clau per a promoure la resolució d’un problema tremendament complex: Com reduir l’abandonament escolar durant el primer curs?
Per a això, hem dissenyat un itinerari de 5 sessions de treball repartides al llarg de tot el curs educatiu en les quals els alumnes treballen de forma grupal tutoritzats per mentors que formen part d’empreses potencialment ocupadores dels seus perfils.
Al llarg d’aquestes sessions, es proposa un viatge que s’inicia en la comprensió de les necessitats dels principals afectats pel repte a resoldre (ells mateixos) que es culmina amb la ideació i presentació davant d’un jurat especialista de diverses solucions per a reduir l’abandonament escolar.
Més enllà de la qualitat de les solucions dissenyades (n’hi ha molt bones i, sobretot, 100% aplicables) aquest procés ha donat noves eines als alumnes per a afrontar els problemes de qualsevol tipologia amb una mirada nova i innovadora (mapes d’empatia, dinàmiques de Basadur, processos de deconstrucción, etc) i els ha permès treballar colze amb colze amb treballadors amb els quals es podien sentir plenament identificats.
Hem de continuar treballant i desenvolupant noves formes de treball i metodologies que ens permetin preparar als nostres joves per a resoldre de forma natural qualsevol tipus de problema.
