Día a Día

Generació Z: Horitzons i canvis

La Generació Z o centennials són joves dels quals es parla constantment: nadius digitals, polifacètics, audiovisuals i autodidactes. Són una generació marcada per un món globalitzat i sotmesos a una sobre exposició d’informació constant. Però què els mou? com arribem a ells?

Autora: Andrea Montelio Barandica

La presència de la tecnologia és crucial per a entendre’ls, ja que Internet ha forjat la seva personalitat i la seva comprensió del món. Més d’un 90% dels joves d’entre 14 i 16 anys utilitzen diàriament els seus mòbils en una mitjana de temps d’entre 5 i 10 hores diàries. La pantalla es converteix així en el seu principal portal al món: l’espai per on passa la seva relació amb altres persones i la manera més accessible per a aproximar-se a la informació que els importa. La imatge configura la seva identitat i és la forma que utilitzen per a socialitzar-se: Instagram, Tik-tok i Youtube, on la part visual és el tret distintiu, són les tres Xarxes Socials més utilitzades. Consideren que és precisament a través de la imatge (els vídeos, els “memes”, etc..) on poden generar contingut i coneixement nou. A més, i a diferència de l’estereotip de despreocupació que se’ls adjudica, se senten realment compromesos amb els assumptes polítics que els afecten. Són una generació nascuda en temps de canvi i que ha viscut en primera persona revolucions sense precedents en temes com la igualtat de gènere o el canvi climàtic. La diferència? La manera en la qual se n’interessen. Els mitjans de comunicació tradicionals es queden obsolets i escolten molt més a persones que entenen com a iguals. Per això, la figura de l’influencer ha revolucionat els paradigmes de vendes, màrqueting o comunicació coneguts. Per això també, l’activista de 16 anys, Greta Thunberg, ha aconseguit portar el que va començar com una lluita personal contra el canvi climàtic a un fenomen mundial sense precedents.

Exemples com aquest ens porten a reflexionar sobre el punt d’inflexió comunicatiu que estem vivint, ja que l’ús de les Xarxes Socials i Internet no són en absolut exclusius a la generació centennial. De fet, per a alguns experts, Internet podria considerar-se “la manera més eficaç d’entendre com la política es posa realment en pràctica i genera una transformació social directa” (Smith 2015, 10) . Així, el que passa a les Xarxes Socials i altres espais virtuals, penetra cada vegada amb més força en accions i moviments paral·lels: es genera debat, es tracen nous camins i s’impacta en els espais i discursos més tradicionals. El món virtual i el pla físic es troben cada vegada més entrellaçats i, amb això, els comportaments i les actuacions tant de joves com d’adults.

D’aquesta manera, els espais virtuals i les noves metodologies comunicatives es converteixen en la clau per al diàleg intergeneracional en el pla social, educatiu i també en el món professional. L’entrada en el mercat laboral de la generació Z converteix a les empreses en espais cada vegada més heterogenis on conviuen nadius digitals que busquen la immediatesa amb treballadors i treballadores més majors, molt menys familiaritzats amb el món virtual però adobats en un coneixement més profund i basat en la meticulositat i la disciplina.

Com a entitat social que treballa amb joves, un dels nostres principals reptes és treballar cada dia per entendre què els mou, com entenen el món i quina és la millor manera de connectar amb ells. Això també és crucial per a saber com generar ecosistemes entre els actors implicats en el futur professional de les noves generacions. Per aquesta raó, és importantíssim construir ponts que fomentin l’aprenentatge mutu. Que empreses escoltin a joves i joves escoltin a empreses. Que generacions a priori llunyanes, busquin els punts en comú i aprenguin d’allò que els diferencia. Obrir les portes entre mons que sembla que no es toquen per a innovar, enriquir-se i expandir-se.

 

Bibliografía

Deixa un comentari