“Quan corro penso en els meus objectius de vida, en el que tinc i en el que vull ser”

Shahid estudiava un grau mitjà de telecomunicacions i electrònica a Barcelona quan el seu institut va començar a col·laborar amb la Fundació Exit. L’objectiu del programa era donar als alumnes les eines i aptituds necessàries per a afrontar la seva entrada al mercat laboral de manera segura. Però, què passa quan has triat els teus estudis per descarti, o pressió?

 

“En el pis tutelat en el que vivia només coneixíem dues formacions, telecomunicacions i hostaleria”, compte. L’únic motor era la possibilitat d’una sortida laboral però aquesta decisió no va estar marcada ni per l’interès personal ni per les seves habilitats.

Aquest és el cas de molts joves, que, en acabar els seus estudis obligatoris, no han rebut sessions sobre orientació o autoconeixement i no saben identificar les seves qualitats. Es troben llavors davant la situació de prendre una decisió que marcarà definitivament els següents anys de la seva vida, sense tenir les eines per a parar-se a pensar què és el que els agrada, quines coses se’ls donen bé i quin tipus de treball s’ajusta més a la seva personalitat.. 

“Vaig pensar que podíem fer grups d’entrenament amb nois d’altres pisos tutelats i anar fent gran la xarxa de suport”  

 

L’esport com a eina de benestar emocional

En aquesta època, Shahid ja practicava esport habitualment: “Jo sempre he estat molt mogut, l’esport em donava pau”, i llavors va tenir una idea. “No tenia una xarxa social a Barcelona, només em relacionava amb els tres companys del pis tutelat i els educadors, així que vaig pensar que podíem fer grups d’entrenament amb nois d’altres pisos i anar fent gran la xarxa de suport”.

Era sens dubte una molt bona idea, i quan li ho va dir al seu educador, aquest li va contestar: “molt bé, organitza-ho”. Però Shahid no va trobar en aquest moment la força o la determinació per a dur-lo a terme i la idea va quedar en l’oblit. El que no sabia era que acaba de plantar la llavor de ‘En Forma Inspira’, el projecte de la seva vida.

Shahid va continuar amb els seus estudis, estava fent el que devia, però no se sentia emocionat amb les sortides laborals que li oferia la seva formació. Així i tot, la seva responsabilitat i la por de perdre el suport econòmic institucional, li van fer matricular-se en un grau superior per a continuar amb el que s’esperava d’ell.

Arribats a aquest punt, no podem seguir sense preguntar-nos què hauria passat si en aquest moment Shahid hagués tingut les eines emocionals per a identificar que el que l’apassionava era una altra cosa. Però va tenir sort perquè seguia en contacte amb José, un dels tècnics de Exit, al qual havia conegut en el seu pas per la Fundació. “Un dia quedem per a prendre un cafè i José em va dir que només em veia content quan parlava d’anar a córrer a la muntanya, de les carreres que volia fer, de la meva marca personal…”. “Em va dir: menys bombetes i més córrer”, recorda entre riures.

 

 “Vaig convèncer al director de l’Escola Pia de Sarrià perquè em bequessin i poder estudiar el grau d’esports”

 

Shahid es va adonar així que la seva passió per l’esport era una mica més que un passatemps, José havia tocat la tecla. “Va ser com la sessió d’orientació i autoconeixement que havia d’haver rebut als 17 anys, però 5 anys més tard”. Prenc la decisió de deixar el grau superior i començar el grau mitjà CAFE a l’Escola Piula Sarrià Calassanç. “El problema era que no podia pagar la matrícula, però vaig demanar una cita amb el director i li vaig convèncer que em bequessin”, compte. Fora de termini i becat, Shahid va ser acceptat com a alumne en el centre: va ser la seva determinació, la passió amb la qual va explicar el paper de l’esport en la seva vida i la seva història el que van convèncer a la direcció del centre.

 

 

Con neix ‘En forma Inspira’

L’any 2020 la Fundació Exit va organitzar un certamen perquè els Alumni presentessin els seus projectes amb l’objectiu d’enfortir la comunitat i generar un espai de suport i referència per als joves. Quan va rebre la informació, la bombeta de Shahid va tornar a encendre’s: “Vaig rescatar la meva idea de comunitat esportiva per a nois tutelats i extutelats i vaig arrencar una prova pilot amb l’ajuda de Exit i del meu antic educador del pis”.

Les proves van funcionar i va néixer ‘En Forma Inspira’, un club de running per a joves migrants que té com a objectiu principal ampliar la xarxa social i de suport de nois i noies migrants o en situació de risc. Però el seu impacte és molt més gran: “L’esport és una eina d’autoconeixement, t’ensenya sobre compromís i constància. Quan corres estàs sol amb els teus pensaments però saps que tens a l’equip amb tu”, explica el fundador. “Els joves reben acompanyament, els objectius del projecte són esportius, socials i emocionals”, segueix Shahid.

“Els joves reben acompanyament, els objectius del projecte són esportius, socials i emocionals”.   

 

Autoconeixement com a clau de l’èxit

El projecte continua creixent i ara són les entitats socials les que deriven als joves al club, “fins i tot tenim patrocinadors i han seleccionat el projecte a alguns premis”.

El que va començar com una idea per a conèixer a més gent ha acabat sent un projecte necessari que ajuda a nois i noies tutelats en un moment vital tan delicat com és la joventut. La comunitat esportiva els proporciona una xarxa de suport, els anima a continuar estudiant i fins i tot se’ls assessora per a aconseguir beques d’estudi.

La història de Shahid és un clar exemple que quan coneixes les teves fortaleses i les teves passions, la determinació amb les que busques i construeixes el teu lloc en el món és molt més gran, i l’impacte en el teu entorn, també.