El sector fundacional debat a Demos 2026 noves maneres de respondre als reptes socials

Com podem respondre a problemes socials cada vegada més complexos? I quin paper han d’assumir les fundacions davant les noves formes de vulnerabilitat? Aquestes van ser algunes de les preguntes que van marcar Demos 2026, el X Fòrum de Fundacions i Societat Civil, celebrat els dies 30 de setembre i 1 d’octubre a Barcelona.

Sota el lema “Vulnerabilitats i filantropia: les fundacions com a resposta”, la trobada va reunir fundacions, professionals, persones expertes i representants de diferents àmbits per compartir experiències, generar aliances i reflexionar sobre alguns dels principals reptes socials actuals. Organitzat per l’Asociación Española de Fundaciones (AEF) i la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), Demos arribava per primera vegada a Barcelona coincidint amb la seva desena edició.

Durant dues jornades, el programa va abordar qüestions com l’acció social, l’educació, la infància, l’acció climàtica i l’impacte, combinant sessions plenàries, tallers, visites i espais d’intercanvi. Una proposta que buscava no només compartir coneixement, sinó també afavorir noves connexions i col·laboracions dins del sector.

Quan les vulnerabilitats se superposen

Una de les idees que més es va repetir durant el fòrum és que les situacions de vulnerabilitat ja no es poden entendre de manera aïllada. Una persona pot afrontar simultàniament dificultats relacionades amb l’accés a l’habitatge, l’ocupació, la salut mental, les cures, l’educació o la seva situació econòmica. I aquestes circumstàncies no només s’acumulen: sovint es retroalimenten.

Per això, parlar de «col·lectius» pot resultar insuficient per descriure realitats que són cada vegada més diverses i complexes. La vulnerabilitat no té una única causa ni una única resposta.

La conclusió és clara: abans d’actuar, necessitem entendre millor què està passant i com es relacionen les diferents dimensions d’una mateixa realitat.

Fundació Exit, en el debat sobre l’acció social

En aquest context, va tenir lloc la taula rodona dedicada a l’acció social, en què va participar Nacho Sequeira, director general de Fundació Exit, juntament amb representants de Fundación Mapfre, Fundación Secretariado Gitano, Fundación Botín i Fundación Almería Tierra Abierta.

La conversa va posar sobre la taula una qüestió especialment rellevant: com passar d’iniciatives individuals a respostes capaces de generar transformacions més àmplies.

Daniel Restrepo Manrique, director d’Acció Social de Fundación Mapfre, va destacar la importància d’avançar cap a una inclusió integral, mentre que Sara Giménez, directora de Fundación Secretariado Gitano, va posar el focus en l’ocupació com a motor d’integració i transformació social.

Per la seva banda, Cristina Pérez de Lema, de Fundación Botín, va subratllar la necessitat de col·laboració entre els diferents actors, una idea que també va defensar María Uceda López, de Fundación Almería Tierra Abierta, des d’una perspectiva territorial.

Per a Nacho Sequeira, totes aquestes aportacions apunten cap a un mateix concepte: l’impacte col·lectiu.

Del treball en xarxa a l’impacte col·lectiu

Treballar en xarxa és important, però no sempre és suficient. Davant de problemes socials complexos, no es tracta únicament que diferents organitzacions col·laborin o comparteixin recursos. El repte és coordinar capacitats, coneixements i responsabilitats per abordar conjuntament una realitat que cap entitat pot resoldre per si sola.

Un exemple ajuda a entendre-ho: si una persona jove a qui acompanyem per millorar la seva formació té, a més, dificultats per accedir a un habitatge, la nostra resposta no ha de ser necessàriament convertir-nos en una entitat especialitzada en habitatge. Podem i hem d’identificar aquesta necessitat i coordinar-nos amb les organitzacions que tenen els coneixements i les eines per abordar-la.

Aquesta manera d’entendre la col·laboració permet que cada organització aporti allò que sap fer millor i que, alhora, les respostes estiguin connectades.

L’impacte col·lectiu implica passar de preguntar-nos què pot fer cada entitat per separat a preguntar-nos què podem aconseguir quan posem les nostres capacitats al servei d’un mateix repte.

Un repte que ens interpel·la com a sector

Aquesta reflexió adquireix encara més importància en un context marcat per la incertesa, la polarització i uns problemes socials que evolucionen més ràpidament que moltes de les nostres respostes.

Durant Demos també es va posar sobre la taula el paper de les fundacions com a institucions capaces de connectar la societat civil i treballar amb una mirada a llarg termini. A diferència d’altres actors, les fundacions poden impulsar projectes que no depenen d’un període electoral o d’una campanya concreta, i construir aliances sostingudes al voltant de reptes compartits.

Per a Fundació Exit, aquesta mirada connecta directament amb la nostra manera de treballar: connectar l’educació, l’empresa i la societat per generar més oportunitats per als joves.

L’orientació, la formació, el contacte amb professionals, la primera experiència en una empresa o la decisió sobre quin camí seguir no es poden entendre com a peces independents. Les oportunitats d’una persona jove estan condicionades per múltiples factors i, per això, generar respostes efectives també requereix connectar els actors que poden contribuir-hi.

De la reflexió a l’acció

Demos 2026 ens deixa una idea especialment rellevant: no n’hi ha prou de fer més. Necessitem entendre millor, coordinar-nos millor i preguntar-nos quin impacte volem aconseguir plegats.

El repte per al sector fundacional no és únicament detectar noves necessitats, sinó també trobar noves maneres de respondre-hi. I això implica obrir-se a la col·laboració amb altres actors: les mateixes persones protagonistes dels reptes socials, les entitats socials, les empreses, l’acadèmia, les administracions públiques i altres agents de la societat civil.

En un escenari en què les vulnerabilitats se superposen i les respostes han d’estar cada vegada més connectades, la capacitat de col·laborar pot ser tan important com la capacitat d’actuar. Aquest és un dels aprenentatges que ens emportem de Demos 2026: hem de continuar combinant reflexió i acció, però també aprendre a posar-les en comú.

Perquè, davant de reptes complexos, l’impacte no es construeix en solitari.