Immigrants de segona generació: mateixes oportunitats?
Espanya ja no és només un país receptor d’immigrants: és una societat on la diversitat forma part de la seva identitat. Segons l’últim estudi publicat per Funcas, titulat “De hijos de inmigrantes a protagonistas sociales: la segunda generación en España”, més d’un 36% de la població menor de 20 anys té almenys un progenitor nascut a l’estranger. En el cas dels menors de 5 anys, el percentatge s’eleva al 39%. Aquestes dades confirmen que la immigració ha deixat de ser un fenomen cultural per a convertir-se en una part estructural del país.
L’informe, coordinat pel sociòleg Jacobo Muñoz (UNED) i inspirat en els resultats de l’Estudi Longitudinal de Fills d’Immigrants (ILSEG) desenvolupat per Alejandro Portes i Elisa Aparicio, analitza les trajectòries educatives, laborals i socials de la segona generació d’immigrants a Espanya.
Un procés d’integració amb llums i ombres
Els resultats apunten a una integració general positiva, amb alts nivells d’identificació amb la societat espanyola i baixa percepció de discriminació. La majoria dels joves d’origen immigrant continua els seus estudis més enllà de l’educació obligatòria i mostra ambicions acadèmiques comparables a les dels joves natius.
No obstant, l’estudi revela també bretxes persistents. Només el 28% dels fills d’immigrants accedeix a la universitat, enfront del 43% dels fills de pares espanyols. En l’àmbit laboral, les diferències es mantenen: només el 18% ocupa posats qualificats (com a gerents o professionals), davant del 27% dels joves amb pares espanyols.
“Les dones de segona generació aconsegueixen una assimilació més favorable, acostant-se més als resultats de la població autòctona”, destaca Jacobo Muñoz, coordinador de l’informe.
El paper de l’origen i de l’entorn familiar
Les oportunitats d’ascens social de la segona generació estan estretament lligades al nivell educatiu i socioeconòmic de les famílies. Els joves amb pares amb estudis superiors aconsegueixen nivells educatius similars als de la població autòctona. En canvi, entre els qui procedeixen de famílies amb menys recursos les taxes d’abandonament escolar i ocupació precària són notablement més altes.
L’estudi també subratlla el pes de factors psicosocials com l’ambició primerenca o el suport comunitari. Les comunitats migrants cohesionades, aquelles que promouen el valor de l’educació i la cooperació entre famílies, poden compensar les limitacions del capital econòmic de les llars.
La importància de continuar estudiant el fenomen
La recerca longitudinal ILSEG, realitzada durant més d’una dècada a Madrid i Barcelona, mostra que la integració de la segona generació és un procés dinàmic, on educació, família i entorn juguen papers decisius. Malgrat les diferències inicials, l’estudi conclou que Espanya ha aconseguit una integració relativament reeixida, gràcies a una actitud social oberta i a un sistema educatiu que ha servit com a principal espai de trobada i adaptació.
No obstant això, els autors adverteixen sobre la necessitat de mantenir la inversió en educació i orientació professional per a evitar processos de “assimilació descendent”: itineraris marcats per l’abandó escolar, la desocupació o l’exclusió social que afecten especialment joves d’entorns vulnerables.
Cap a una nova generació de protagonistes
Els joves fills d’immigrants ja no són “els altres”: són part activa del present i del futur d’Espanya. El seu èxit educatiu i laboral serà determinant per a la cohesió social i el dinamisme econòmic del país.
Des de Fundació Exit, compartim la visió d’aquest estudi: la igualtat d’oportunitats comença a les aules i es consolida en l’accés a l’ocupació de qualitat. Apostar per aquests joves, pel seu talent, la seva diversitat i la seva capacitat de resiliència, és apostar per una societat més justa, innovadora i inclusiva.
