L’impacte de la intel·ligència artificial en l’orientació i l’ocupació a Europa: una nova frontera per a la igualtat d’oportunitats

La intel·ligència artificial ja no és una promesa de futur. És una realitat que està redefinint com aprenem, com treballem i, sens dubte també, com accedim a l’ocupació.

A Europa, aquesta transformació avança a un ritme accelerat. Segons l’informe “AI at Work in Europe” d’INCO Group, no estem només davant d’un canvi tecnològic, sinó davant d’una profunda reconfiguració del mercat laboral, especialment en els llocs d’entrada a l’ocupació.

Per a la Fundació Exit, aquest diagnòstic no és abstracte. Té un impacte directe en la vida de milers de joves en situació de vulnerabilitat social que estan intentant fer el seu primer pas en el món laboral.

La primera feina ja no és el que era

L’impacte més crític de la intel·ligència artificial no s’està produint en les feines més qualificades, sinó en el lloc on comença gairebé tot itinerari laboral: la primera feina.

Durant dècades, la primera feina ha estat un punt d’entrada relativament estable: tasques bàsiques, aprenentatge progressiu, acompanyament pràctic. Aquest model està canviant.

L’informe d’INCO apunta una tendència clara: l’automatització no elimina únicament tasques aïllades, sinó que està reduint el volum de funcions bàsiques que històricament servien com a porta d’entrada al mercat laboral.

Això és especialment rellevant perquè la primera feina no és només una experiència laboral. És una estructura d’aprenentatge:

• aprendre rutines de treball
• adquirir responsabilitat progressiva
• desenvolupar habilitats socials en entorn professional
• entendre dinàmiques organitzatives
• construir confiança i ocupabilitat futura

Si aquestes tasques inicials s’automatitzen o desapareixen, l’efecte no és només tècnic, això té una conseqüència directa: el primer esglaó de la carrera professional s’està estrenyent. És a dir, el mercat laboral està perdent zones intermèdies d’aprenentatge. Abans, l’ocupació júnior funcionava com un “entorn protegit” on equivocar-se, aprendre i progressar formava part del procés.

Amb l’automatització, les tasques simples desapareixen o s’externalitzen a sistemes, els equips són més petits, la productivitat exigida des de l’inici és més alta i el marge d’error es redueix.

Això pot generar un fenomen nou: una transició més abrupta entre formació i ocupació.

Qué significa esto en España 

Si aterrem aquestes tendències al context espanyol, l’impacte és encara més rellevant per tres factors estructurals:

1. Alta taxa d’atur juvenil estructural

Espanya ja parteix d’una situació on l’accés a la primera feina és més difícil que a la mitjana europea. Si la primera feina es “redueix” encara més per l’automatització:

• augmenta la competència per menys llocs d’entrada
• es retarden les primeres experiències laborals
• s’amplia el temps entre estudis i ocupació estable

2. Segmentació del mercat laboral

El mercat espanyol té una forta dualitat:

• ocupacions altament qualificades amb digitalització accelerada
• ocupacions de baixa qualificació amb alta rotació i precarietat

La IA pot reforçar aquesta bretxa destruint part dels llocs bàsics d’entrada digitalitzats i sense crear automàticament alternatives equivalents d’aprenentatge.

3. Dependència de la primera feina per a l’ocupabilitat futura

A Espanya, com en altres països del sud d’Europa, la primera feina té un pes determinant en la trajectòria posterior. Si aquesta primera feina arriba més tard, és més exigent o és menys formativa, l’efecte acumulat és clar: es debilita la construcció de carrera professional des de l’inici.

La IA no substitueix l’ocupació, però redefineix l’accés

Ara bé, un dels missatges més importants de l’informe és que la intel·ligència artificial no està eliminant professions senceres, sinó transformant tasques dins dels llocs de treball.

Això significa que la clau ja no està en “quina professió triar”, sinó en quines capacitats permeten treballar amb la IA, no contra ella.

Les empreses estan incorporant eines d’intel·ligència artificial en gairebé tots els sectors: des del màrqueting fins a la programació, passant per l’anàlisi de dades o l’atenció al client. I això ja no és futur; en una part significativa de les ofertes d’ocupació a Europa, l’ús d’IA apareix com a requisit o competència desitjable. És a dir, la IA deixa de ser una especialització per convertir-se en un nou llenguatge laboral bàsic.

Un nou tipus de desigualtat: la bretxa de la intel·ligència artificial

Si alguna cosa posa de relleu l’informe és que el principal risc no és tecnològic, sinó social.

L’adopció de la intel·ligència artificial avança més ràpid que la capacitat de les persones per formar-s’hi. I això pot estar generant una nova bretxa. No entre qui té o no té accés a internet, sinó entre qui sap treballar amb intel·ligència artificial i qui no. I aquesta bretxa no és neutral.

Afecta especialment joves que ja parteixen de situacions de desavantatge: menys accés a formació digital, menys xarxes professionals i menys oportunitats d’exposició a entorns tecnològics.

En aquest context, la igualtat d’oportunitats no depèn només del talent o la motivació, sinó també de l’accés a competències clau per a l’ocupació del futur.

El valor humà no desapareix, canvia de lloc

Tot i que l’automatització està transformant moltes tasques tècniques, l’informe també mostra un canvi important: el valor del treball humà es desplaça cap a noves competències. Les empreses busquen cada cop més habilitats com:

• Pensament crític
• Capacitat d’adaptació
• Comunicació efectiva
• Interpretació de dades
• Resolució de problemes complexos
• Supervisió de sistemes automatitzats

En altres paraules, la intel·ligència artificial no elimina el valor humà, però sí que obliga a redefinir-lo.

El repte ja no és només fer tasques, sinó saber entendre-les, interpretar-les i millorar-les en col·laboració amb sistemes intel·ligents.

Una oportunitat que no pot generar exclusió

La intel·ligència artificial pot ser una eina d’inclusió si s’acompanya adequadament, però l’informe adverteix d’un risc clar: sense formació ni orientació, la IA pot ampliar les desigualtats existents en l’accés a l’ocupació.

Com hem anat apuntant al llarg de tot l’article, la intel·ligència artificial està redefinint l’ocupació a Europa des de la seva base. La primera feina, tradicionalment porta d’entrada al mercat laboral, està canviant profundament. Per als joves en situació de vulnerabilitat social, aquest canvi representa tant un repte com una oportunitat. El repte no és frenar la transformació, sinó assegurar que ningú en quedi fora.

A la Fundació Exit creiem que el futur de l’ocupació s’ha de construir sense deixar cap jove enrere. I això significa acompanyar-los no només cap a l’ocupació, sinó cap a les competències que definiran aquesta ocupació.

Perquè en l’era de la intel·ligència artificial, la igualtat d’oportunitats comença per l’accés al coneixement.