ODS 2030 a Espanya: avanços, reptes i propers passos

Com seria un món en què totes les persones poguessin viure amb dignitat, igualtat i en equilibri amb el planeta? Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) van néixer precisament d’aquesta visió compartida: un pla global impulsat per les Nacions Unides que reuneix 17 metes per transformar el nostre present i construir un futur més just i sostenible. Adoptats el 2015 per 193 països, els ODS conformen l’Agenda 2030, una fulla de ruta que integra progrés social, transició ecològica i desenvolupament econòmic responsable. Cada any, organismes internacionals en valoren l’avanç, destacant assoliments significatius, però també els reptes que encara hem d’afrontar col·lectivament.

En aquest context, l’informe més recent sobre els ODS, a escala global, publicat per l’ONU el 2025, reflecteix avenços reals, però també deixa clar que el ritme de canvi és insuficient. Dels 169 objectius que conformen els 17 ODS, 139 comptaven el 2025 amb dades suficients per avaluar-ne l’evolució des del 2015. D’aquests objectius amb informació disponible, el 35% mostra un progrés adequat, el 47% presenta avenços lents o marginals, i un 18% ha registrat retrocessos. Aquest balanç, que combina avanços i estancaments, genera una realitat desigual: sí que hi ha millores palpables, però no són suficients per garantir que es compleixin tots els ODS el 2030.

El context global tampoc ajuda: segons el mateix informe, els efectes persistents de la pandèmia de la COVID-19, els conflictes armats, les crisis econòmiques, les tensions geopolítiques i els impactes del canvi climàtic continuen alentint el progrés.

Avenços globals i nacionals dels ODS

Segons l’informe 2025 de la xarxa internacional que avalua els ODS (Sustainable Development Solutions Network — SDSN), Espanya ocupa el lloc número 14 entre els 167 països analitzats, amb un índex ODS de 81,0/100. Aquest resultat implica que Espanya registra avenços en 11 dels 17 ODS, tot i que en alguns objectius l’evolució és desigual.

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2024 la població en risc de pobresa o exclusió social va baixar fins al 25,8%, la xifra més baixa en una dècada. La proporció de persones en situació de carència material i social severa també es va reduir, situant-se en el 8,3%.

Gràcies a l’ocupació i al creixement de les rendes mitjanes, moltes famílies han vist millorades les seves condicions en alguns àmbits. També s’ha reforçat el marc institucional per a la sostenibilitat: l’Estratègia 2030, la recopilació sistemàtica de dades socials i econòmiques, i els compromisos públics ajuden a orientar polítiques socials, laborals i d’inclusió.

Aquests avenços mostren que les polítiques públiques, juntament amb la recuperació econòmica, han generat efectes positius per a una part de la població, i la reducció del risc general d’exclusió i pobresa és un indicador encoratjador del progrés cap a algunes metes dels ODS.

Reptes persistents i desigualtats estructurals

Malgrat els avenços, persisteixen reptes significatius:

• El risc de pobresa o exclusió continua afectant 1 de cada 4 persones a Espanya. I la pobresa infantil continua sent una de les més altes de la Unió Europea.
• Tenir feina no garanteix estabilitat ni benestar: la precarietat laboral, els contractes temporals o de baixa qualitat, els salaris baixos i l’ocupació insuficient continuen afectant moltes persones, especialment joves.
• Les dificultats per cobrir despeses imprevistes, accedir a un habitatge digne, serveis de cures, formació contínua o oportunitats de desenvolupament afecten amplis sectors de la societat.

Tot i que Espanya progressa en 11 ODS, els 6 restants mostren estancament o un progrés insuficient, fet que evidencia que complir l’Agenda 2030 requereix polítiques socials, educatives, d’ocupació digna, inclusió i equitat sostinguda.

Implicacions per a la Fundació Exit

Impacte en els ODS principals: educació, ocupació i aliances (ODS 4, 8 i 17)

L’activitat de la Fundació Exit contribueix als ODS 4 (Educació de qualitat), 8 (Treball digne i creixement econòmic) i 17 (Aliances per assolir els objectius), buscant generar un impacte directe i mesurable en joves en situació de vulnerabilitat social.

• El 74% dels i les joves continua formant-se després del seu pas per la Fundació Exit.
• El 29% accedeix a una experiència laboral en els 12 mesos posteriors a la seva participació en els programes.
• Les aliances i la generació de col·laboracions amb organitzacions de diferents sectors formen part del core de la Fundació. Cada curs col·laborem amb aproximadament 150 empreses, 60 centres educatius i entitats socials, acompanyant al voltant de 1.300 joves.

Aquestes dades, obtingudes de les enquestes de satisfacció realitzades en finalitzar els programes, mostren com l’educació, l’ocupabilitat i les aliances estratègiques permeten un acompanyament integral, fomentant competències, oportunitats laborals i participació activa en la societat.

Contribució a altres ODS complementaris (1, 5, 9, 10 i 16)

A més de l’impacte directe en els ODS 4, 8 i 17, també contribuïm de manera indirecta als ODS 1 (Fi de la pobresa), 5 (Igualtat de gènere), 9 (Indústria, innovació i infraestructura), 10 (Reducció de les desigualtats) i 16 (Pau, justícia i institucions sòlides). La nostra feina promou la inclusió social, redueix desigualtats estructurals i reforça la cohesió comunitària, formant joves compromesos amb la justícia social i l’Agenda 2030.

Cap a una Agenda 2030 més inclusiva

Espanya ha fet passos importants cap a l’Agenda 2030: reducció del risc de pobresa, millora d’indicadors socials i reforç institucional en sostenibilitat i protecció social. Tanmateix, les desigualtats, la precarietat, la vulnerabilitat infantil i juvenil, i la inestabilitat laboral mostren que el camí cap als ODS continua sent llarg.

L’Agenda 2030 no és només un objectiu econòmic o ambiental; és un compromís social, educatiu i de drets. Aconseguir-la requereix la col·laboració d’institucions, organitzacions i ciutadania, treballant conjuntament per garantir oportunitats, equitat i benestar per a totes les persones, assegurant que ningú no quedi enrere.