Abandonament escolar: de la desconnexió a recuperar el sentit de seguir formant-se

En el Dia Mundial de l’Educació solem posar el focus en la importància de l’escola com a motor d’oportunitats. Tot i això, també és un bon moment per aturar-nos i reflexionar sobre quan arribem a temps i quan ja és massa tard.

L’abandonament escolar no sol produir-se d’un dia per l’altre. Abans que un/a jove abandoni el sistema educatiu, moltes vegades ja s’ha produït una desconnexió progressiva: manca de motivació, sensació de no encaixar, dificultat per trobar sentit al que estudia o per imaginar un futur possible. Quan l’orientació arriba en aquest punt, sovint la decisió d’abandonar ja està presa.

L’abandonament educatiu primerenc comença molt abans de deixar el centre educatiu

Segons les dades més recents publicades pel Ministeri d’Educació i l’Enquesta de Població Activa*, la taxa d’abandó educatiu primerenc a Espanya es va situar en un 13 % el 2024, el seu mínim històric, cosa que suposa 0,7 punts menys que el 2023 i una reducció de gairebé cinc punts des del 2018.

Aquest indicador mesura el percentatge de joves entre 18 i 24 anys que no han completat l’educació secundària superior i no estan en cap tipus de formació o capacitació. Tot i que la tendència és a la baixa, aquest percentatge continua per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que el 2023 va ser del 9,5 %.

A més, existeixen diferències per gènere: el 2024 la taxa va ser del 15,8 % entre homes i del 10 % entre dones, i també hi ha diferències regionals importants, amb comunitats com Andalusia per sobre de la mitjana nacional i altres, com algunes regions del nord, per sota.

Identificar senyals primerenques —com absentisme intermitent, desinterès persistent o desmotivació— i actuar abans que es converteixin en un abandonament definitiu és clau perquè aquestes xifres continuïn baixant.

Transicions educatives: la desconnexió comença aviat

Per a molts joves, un dels moments més fràgils en la seva trajectòria educativa es produeix durant l’ESO, quan senten que no encaixen a l’institut o que el que estudien no té sentit.

En alguns casos, això porta a abandonar l’educació secundària obligatòria i buscar alternatives, com la Formació Professional de Grau Bàsic.

Orientar en aquesta etapa és crític. I no es tracta només d’oferir informació acadèmica, sinó d’acompanyar els joves en el descobriment dels seus interessos, habilitats, capacitats i possibles trajectòries, de manera que l’escola recuperi sentit i es converteixi en una oportunitat real pel seu futur.

De reaccionar a prevenir: repensar l’orientació

Tradicionalment, l’orientació educativa ha tingut un enfocament més reactiu que preventiu: tests vocacionals puntuals, xerrades generals o intervencions quan el problema ja és evident.

Tot i això, l’orientació que realment preven l’abandó és aquella que s’inicia quan encara hi ha marge de decisió, que és continua i transversal, i que ofereix una mirada holística, contemplant aspectes clau com l’autoconeixement, l’exploració del mercat laboral i l’experimentació real en entorns professionals. Aquesta forma d’acompanyar no dóna respostes tancades, sinó que ajuda els joves a fer-se les preguntes adequades i a prendre decisions informades.

Connectar l’alumnat amb la realitat del mercat laboral

Treballem perquè l’orientació arribi quan generalment encara hi ha marge per decidir. Acompanyem l’alumnat a través d’un programa d’orientació integral que inclou experiències transformadores basades en:

• Autoconeixement de fortaleses i motivacions.

• Exploració directa de professions i entorns professionals reals.

• Contacte amb professionals voluntaris que actuen com a referents positius.

Creiem en una orientació personalitzada, experiencial i acompanyada, que ajudi els joves a connectar el que estudien amb el seu futur i a recuperar la motivació per seguir formant-se.

Quan un/a jove se sent escoltat i acompanyat, s’impulsa la seva trajectòria formativa. Experiències de mentoratge i orientació primerenca permeten descobrir habilitats, reforçar la confiança i tornar el sentit a l’aprenentatge. No es tracta només de continuar estudiant, sinó de fer-ho amb un propòsit.

En definitiva, l’abandonament escolar primerenc no es combat únicament amb reforç acadèmic o mesures correctives. Es prevé amb una educació que sap anticipar-se, que acompanya en els moments clau i que ofereix referents i oportunitats reals.

En aquest Dia Mundial de l’Educació, recordem que educar també és anticipar-se i acompanyar abans que sigui massa tard. Creiem que cada jove té un talent per descobrir, però és necessari oferir-li les oportunitats adequades per poder desenvolupar-lo.

*A l’espera de la publicació de les dades corresponents a 2025.