A Espanya cal més talent tècnic: quin paper hi pot tenir l’FP Dual?
La Formació Professional està creixent a Espanya, però encara hi ha una bretxa entre el talent que necessita el mercat laboral i les oportunitats de formació i ocupació que troben els joves. Un nou informe elaborat perr IESE Business School, Fundación Exit i Empieza por Educar analitza aquesta realitat des de la perspectiva de les empreses i apunta algunes claus per avançar.
Espanya té un repte important al davant: millorar la connexió entre formació i ocupació.
Durant el primer trimestre del 2026, el 24,5% dels joves d’entre 16 i 24 anys es trobava en situació d’atur, davant del 10,9% de la població general. Alhora, les empreses continuen tenint dificultats per trobar determinats perfils tècnics, especialment els de qualificació intermèdia.
La paradoxa és evident: hi ha joves que busquen oportunitats i empreses que necessiten incorporar talent, però aquests dos mons no sempre aconsegueixen trobar-se. En aquest context, la Formación Profesional, i especialment, l’FP Dual poden tenir un paper clau.
L’informe “La Formación Profesional en España: una mirada desde las empresas”, elaborat per IESE Business School juntament amb Fundación Exit i Empieza por Educar, recull l’experiència de 21 directius d’empreses de diferents sectors i dimensions per identificar què funciona, quines dificultats persisteixen i què pot ajudar a aconseguir que més empreses s’impliquin en la formació dels joves.
Més FP, però encara lluny de les necessitats del mercat
L’FP ha experimentat un creixement important en els darrers anys. En cinc cursos, el nombre d’estudiants matriculats ha augmentat un 30%. Tanmateix, el creixement no ha estat igual en tots els nivells:
- +39,1% en FP de grau superior.
- +24% en FP de grau mitjà.
- +6,8% en FP de grau bàsic.
Aquesta última dada és especialment significativa.
Mentre l’FP avança, l’estructura formativa espanyola continua presentant un dèficit important de perfils tècnics intermedis. Actualment, només el 23% de la població activa té formació tècnica intermèdia, mentre que les previsions del Ministeri d’Educació apunten que, el 2030, el 50% dels llocs de treball oferts requeriran qualificacions de grau mitjà. Segons les estimacions recollides a l’informe, Espanya necessitaria més del doble de professionals amb aquest nivell de qualificació per respondre a la demanda del mercat.
Per tant, el problema no és únicament quantes persones estudien FP, sinó fins a quin punt la formació respon a les necessitats reals del mercat laboral.
Què aporta l’FP Dual a les empreses?
Una de les conclusions més clares de l’informe és que les empreses que ja treballen amb alumnat d’FP valoren positivament l’experiència. Les pràctiques i els programes d’FP Dual s’han convertit, per a moltes organitzacions, en alguna cosa més que una via formativa: també són una eina per captar, desenvolupar i fidelitzar talent.
Aquesta experiència permet a les empreses conèixer les capacitats dels joves en un entorn real abans d’una possible contractació. També facilita ajustar una part de la formació a les necessitats concretes de cada lloc de treball.
El resultat és un encaix més gran entre el perfil professional i les funcions que haurà de desenvolupar. A més, les empreses entrevistades destaquen que l’alumnat d’FP acostuma a aportar una preparació més pràctica i una orientació més directa a l’acció, amb expectatives laborals més ajustades al lloc de treball. Per això, algunes organitzacions entenen l’FP com una veritable estratègia de talent.
La formació a l’empresa permet identificar, formar i fidelitzar perfils qualificats abans que s’incorporin definitivament a l’organització.
I el benefici no es limita a les grans companyies. L’informe assenyala que el talent format en grans empreses també pot acabar incorporant-se a altres organitzacions del seu entorn, especialment proveïdors i empreses de la seva cadena de valor. Això converteix les companyies amb més capacitat formativa en possibles agents impulsors de talent per a tot un sector.
Quins perfils necessiten les empreses?
Les entrevistes reflecteixen una demanda especialment elevada de perfils tècnics vinculats a la indústria, el manteniment, la fabricació i la logística.
Entre els perfils esmentats hi ha soldadors, electricistes, electromecànics, lampistes, tècnics de refrigeració i professionals de la fabricació mecànica, a més de professionals de la logística, la sanitat, l’atenció sociosanitària, la mecatrònica o els sistemes informàtics. I no es tracta únicament d’una qüestió de coneixements tècnics.
Les empreses també destaquen competències com l’adaptabilitat, la capacitat d’aprenentatge, la resiliència, l’orientació al client i la capacitat d’integrar-se en entorns productius reals.
Per això, el contacte amb l’empresa aporta un valor afegit: permet aprendre no només una professió, sinó també com desenvolupar-se en un entorn professional.
Què funciona: col·laboració i acompanyament
L’informe identifica un element especialment rellevant entre les empreses que obtenen millors resultats: la col·laboració continuada amb els centres educatius.
No es tracta simplement d’acollir estudiants durant un període determinat. Les experiències més consolidades es construeixen a partir d’una relació estable entre l’empresa i el centre educatiu, que permet definir conjuntament els aprenentatges, detectar necessitats i adaptar els continguts formatius.
També és fonamental comptar amb tutors d’empresa preparats i amb temps per acompanyar l’alumnat. Precisament, la tutoria és un dels factors clau perquè l’experiència funcioni, però també una de les dificultats més importants, especialment per a les pimes.
Per això, impulsar l’FP Dual no significa únicament aconseguir que hi participin més empreses. També significa facilitar que les empreses sàpiguen com participar-hi i puguin acompanyar adequadament els joves.
Les barreres encara són importants
L’informe identifica obstacles de diferents tipus.
Pel que fa a les empreses, destaquen especialment el desconeixement del sistema, la manca de recursos i la dificultat per trobar i formar tutors.
Des de la perspectiva dels centres educatius, les empreses assenyalen desajustos entre alguns currículums i les necessitats del mercat, així com dificultats relacionades amb els horaris, els calendaris o el transport.
També hi ha una barrera social: tot i que la percepció de l’FP ha millorat, encara persisteix la idea que és una alternativa de menys prestigi que la universitat. Aquesta percepció afecta especialment determinats oficis tècnics i la participació de les dones en cicles tradicionalment masculinitzats.
Hi ha, a més, una última barrera especialment rellevant per a les empreses que treballen en diferents territoris: la complexitat administrativa i la diversitat normativa entre comunitats autònomes.
L’informe recull, per exemple, que les hores de formació a l’empresa poden variar entre comunitats: 1.000 hores en unes i 750 en d’altres. Algunes de les empreses entrevistades treballen, a més, amb més de 50 centres educatius, fet que multiplica la complexitat de gestionar convenis i processos diferents.
El gran repte: apropar també l’empresa a l’FP de grau bàsic
En tot aquest escenari hi ha una dada que mereix una atenció especial: la majoria de les empreses entrevistades no participa actualment en programes d’FP de grau bàsic.
L’informe identifica un desconeixement important sobre aquesta modalitat: quin perfil té l’alumnat, quina és la seva funció i com funcionen les pràctiques. I això és especialment rellevant perquè l’FP de grau bàsic té una funció que va molt més enllà de la formació professional.
S’adreça a joves que no han trobat el seu lloc en itineraris educatius més tradicionals i pot convertir-se en una via per reprendre els estudis, adquirir competències i construir una primera identitat professional.
El contacte amb una empresa pot ser especialment significatiu en aquesta etapa.
L’informe assenyala que les experiències pràctiques poden contribuir a millorar l’autoestima, el sentiment de pertinença, les expectatives de futur i l’adquisició d’hàbits laborals, a més d’ajudar els joves a visualitzar un projecte professional possible.
Tanmateix, les empreses hi troben dificultats específiques: l’edat de l’alumnat, determinats requisits de seguretat, la necessitat d’un acompanyament més intensiu o el desconeixement de les responsabilitats i les tasques que poden assumir els menors d’edat.
Hi ha una conclusió especialment interessant: moltes d’aquestes barreres semblen estar relacionades més amb el desconeixement i la manca d’experiències prèvies que no pas amb un rebuig explícit a col·laborar.
Això obre una oportunitat.
De la diagnosi a l’acció
L’informe no es limita a identificar les dificultats. També assenyala diferents palanques per avançar: reforçar la col·laboració estable entre empreses i centres educatius, actualitzar els currículums i les competències digitals, enfortir la figura dels tutors, simplificar els processos administratius i crear mecanismes de suport i intermediació que facilitin la relació entre els diferents actors.
En el cas de l’FP de grau bàsic, també planteja la necessitat de desenvolupar models de col·laboració graduals, oferir acompanyament pedagògic i administratiu i impulsar primeres experiències pilot que permetin a les empreses conèixer aquesta realitat i guanyar confiança.
Perquè, si alguna cosa mostra aquest informe, és que l’FP Dual no és només una qüestió educativa ni únicament una eina de selecció de talent. És un espai de trobada. Entre centres educatius i empreses, entre formació i ocupació, i entre allò que una persona aprèn i allò que pot arribar a fer.
A Fundación Exit fa més de 25 anys que treballem per apropar aquests mons i generar oportunitats per a joves en situació de vulnerabilitat social. Aquest informe reforça una convicció que forma part de la nostra feina diària: quan una empresa obre les portes i acompanya un jove, no només està formant un futur professional, sinó que també pot estar ajudant-lo a imaginar un futur possible.
El repte ara és aconseguir que cada vegada més empreses puguin formar part d’aquest procés.
Perquè connectar talent i oportunitats no hauria de dependre de l’entorn en què es neix.
