La incertesa, a l’alça: com els i les joves construeixen el seu futur en un mercat laboral canviant

Parlar de joventut i ocupació avui implica parlar d’incertesa. Però no d’una incertesa homogènia. Per a alguns/es joves, el dubte se centra a escollir entre opcions. Per a d’altres, especialment aquells/es en contextos de vulnerabilitat social, la incertesa comença abans: en si realment existeixen opcions.

Segons l’últim informe de l’OCDE sobre preparació per a la carrera professional, el 39% dels estudiants als països de l’OCDE declara sentir-se insegur sobre el seu futur professional als 30 anys. Aquesta xifra no només reflecteix manca de claredat, sinó també un fenomen més estructural: la dificultat de connectar l’educació amb un mercat laboral cada vegada més complex i desigual.

En aquest context, la pregunta ja no és només què vull ser, sinó també què és possible ser.

La incertesa com a símptoma d’un sistema desigual

L’OCDE assenyala que aquesta incertesa no afecta tothom per igual. Els i les estudiants d’entorns més desafavorits:

• tenen menys accés a orientació professional de qualitat,
• participen menys en activitats d’exploració laboral,
• i tendeixen a tenir expectatives educatives més baixes, fins i tot quan el seu rendiment acadèmic és alt.

De fet, el mateix informe adverteix que l’origen socioeconòmic pesa més que el rendiment acadèmic a l’hora de definir les aspiracions educatives. Això té una conseqüència clau: no tots els i les joves parteixen del mateix punt a l’hora d’imaginar el seu futur.

Aspiracions juvenils vs. realitat de l’ocupació

L’informe “Pulso Jóvenes y Talento 2025” de Mazinn mostra un desajust persistent entre allò que els i les joves desitgen i allò que el mercat laboral demanda.

Molts/es joves expressen interès per sectors com: art i entreteniment, educació, tecnologia i mitjans de comunicació. No obstant això, les projeccions de creixement de l’ocupació a Espanya es concentren en sectors com: comerç i logística, hostaleria, administració, i perfils tècnics i operatius.

L’OCDE ja ha alertat d’aquesta bretxa: les aspiracions professionals dels i les joves es concentren en un nombre reduït d’ocupacions “altament desitjades”, que no es corresponen amb la distribució real de l’ocupació.

Informe Mazinn – “Pulso Jóvenes y Talento 2025: ¿Quién orienta sus carreras?”

La importància de l’entorn: qui orienta realment els i les joves

Una de les troballes més rellevants de l’estudi és que l’orientació professional no depèn principalment del sistema educatiu, sinó de l’entorn proper. Els pares i mares són, amb diferència, els que més es tenen en compte per a temes relacionats amb la carrera laboral (68,8%), seguits pels amics (43,8%) i els familiars propers (28,1%). Queda clar que els cercles propers continuen sent els consellers més influents.

Existeixen matisos de gènere en aquesta dinàmica: si bé els homes tendeixen a confiar més en les seves amistats, les dones confien més en els seus pares/mares i familiars propers, encara que els pares/mares són la figura més important per a ambdós gèneres (70,1% per a dones i 67,9% per a homes).

Molt per darrere queden:

• 12,3% docents,
• 6,9% ChatGPT o eines similars i xarxes socials,
• i 6,6% orientadors professionals.

Aquest patró és especialment rellevant en contextos vulnerables, on el capital social i la informació sobre el mercat laboral solen ser més limitats.

L’experiència laboral com a “filtre de realitat”

A Espanya estem a la cua d’Europa en molts indicadors relacionats amb el desenvolupament professional, i no només en joves.

• El 35% de treballadors de 20 a 64 anys estan sobrequalificats, és a dir, tenen estudis terciaris en treballs que no requereixen educació terciària
• L’edat mitjana d’emancipació és als 30 anys
• I la taxa d’atur juvenil se situa en el 25%

En relació amb l’experiència laboral, també som dels que més temps triguem a adquirir-la encara amb educació terciària.

Informe Mazinn – “Pulso Jóvenes y Talento 2025: ¿Cómo influye la experiencia laboral” – Taxa d’ocupació dels recent graduats en diferents països europeus

Aquest informe identifica un fenomen clau: l’experiència canvia profundament la manera en què els i les joves interpreten la feina.

S’observen tres etapes:

Sense experiència: la visió idealitzada

La feina s’imagina com una trajectòria lineal de creixement, basada en expectatives i referències externes. Les xarxes i el model educatiu influeixen molt en això, però desconeixen realment com funciona la dinàmica.

Primer contacte laboral: emergeix la realitat

Entre 1 i 2 anys d’experiència apareixen els primers ajustos:

• es comprèn la dinàmica real de les empreses,
• s’ajusten les expectatives salarials,
• i s’entén la importància de l’estabilitat.

Experiència consolidada: el realisme pragmàtic

Amb més de 2 anys d’experiència:

• augmenta el focus en el salari i les condicions,
• creix el valor del benestar quotidià,
• i disminueix la percepció d’estabilitat a llarg termini.

L’OCDE subratlla, a més, que molts/es joves no reben suficient contacte directe amb el món laboral, cosa que dificulta la presa de decisions informades.

L’experiència actua com un “filtre de realitat” que ajusta expectatives, però també pot reduir la sensació de seguretat futura.

Llavors, què esperen els i les joves de l’ocupació, de l’empresa i dels seus managers? Les dades mostren que aquestes expectatives evolucionen clarament amb l’experiència laboral.

A mesura que els i les joves acumulen experiència, atorguen més importància al salari i al teletreball, al mateix temps que perceben l’estabilitat laboral com una cosa cada vegada més difícil d’assolir. Paral·lelament, la idea de seguretat i estabilitat dins de l’empresa perd pes, igual que la rellevància que s’atorga a la diversitat i inclusió. En canvi, el bon ambient laboral guanya protagonisme i es converteix en un factor cada vegada més valorat.

En relació amb els equips de lideratge, també s’observen canvis significatius: amb més experiència, disminueix la necessitat d’una supervisió constant o de rebre correccions, mentre que augmenta la valoració del respecte per l’equilibri entre la vida personal i professional. Per la seva banda, el grup de joves “recent aterrats/des” al mercat laboral destaca especialment per valorar que els seus responsables siguin propers i accessibles.

Què veuen pitjor i què veuen millor els i les joves del seu futur

Aquest mateix informe mostra que la percepció del futur canvia amb l’experiència laboral. A mesura que els i les joves avancen en el mercat de treball, augmenta la preocupació per aspectes estructurals com l’edat de jubilació, l’estabilitat de la feina o la protecció social. També creix la sensació que el seu poder adquisitiu, la salut mental i el benestar general seran pitjors que els de generacions anteriors.

Tanmateix, aquesta visió més pessimista conviu amb una altra de més positiva. Els i les joves tendeixen a pensar que el seu futur pot millorar en aspectes més propers i controlables, com les condicions laborals, les oportunitats de feina o l’equilibri entre vida personal i professional.

En conjunt, es reforça una mirada dual: més crítica amb el sistema, però més optimista respecte a l’experiència laboral individual.

La Formació Professional i la desigualtat de percepció

L’informe també posa el focus en la Formació Professional (FP), un element clau per a la inserció laboral.

Encara que la FP té alts nivells d’ocupabilitat en molts sectors, persisteixen prejudicis socials. El 77% de les famílies reconeix que existeixen prejudicis cap a la FP, però només una minoria admet tenir-los de forma personal.

Aquesta contradicció mostra com les decisions educatives continuen estant influenciades per percepcions socials més que per informació objectiva.

L’OCDE adverteix a més que els i les joves amb més incertesa tendeixen a tenir pitjors resultats laborals en el futur, fins i tot controlant factors com nivell educatiu o context social.

Des de Fundació Exit treballem precisament en aquest punt on les desigualtats es fan visibles: la transició entre l’educació i l’ocupació.

Aquest informe reforça una idea clau: la incertesa no és només una qüestió individual, sinó el resultat de desigualtats acumulades en accés a informació, orientació i oportunitats.

Quan un/a jove no té referències professionals properes, quan no accedeix a experiències laborals primerenques o quan el seu entorn no disposa d’informació actualitzada sobre el mercat de treball, la seva capacitat de decisió es veu condicionada.

Per això, acompanyar no és només orientar. És obrir portes que, d’una altra manera, no estarien visibles.

La incertesa juvenil no és un fenomen homogeni ni neutre. És el reflex d’un sistema on:

• l’origen social continua influint en les aspiracions,
• l’orientació professional depèn massa de l’entorn proper,
• i l’experiència laboral continua sent un privilegi desigual.

El repte no és eliminar la incertesa, sinó reduir la desigualtat en com es viu i s’afronta. Perquè el futur no hauria de dependre de qui tens a prop, sinó de les oportunitats que tens davant.