Joventut i ocupació: expectatives i percepcions sobre el futur laboral a Espanya

Durant anys s’ha repetit una idea: que les noves generacions no volen treballar, que busquen la immediatesa o que tenen expectatives poc realistes.

Tanmateix, les dades expliquen una altra història. Un informe recent de Mazzin sobre joventut, ocupació i expectatives laborals dels joves, basat en una mostra de més de 700 joves a Espanya, dibuixa un escenari més complex: una generació que mira el futur amb una barreja d’optimisme i preocupació, conscient que el mercat laboral al qual accedeix és més incert que el de generacions anteriors.

Més que una generació desconnectada del treball, parlem d’una generació que està redefinint les seves expectatives en un context estructuralment més fràgil.

Un punt de partida que condiciona el context

L’estudi se centra en persones joves d’entre 18 i 29 anys. Dins de la mostra, el 40% té entre 18 i 21 anys, un altre 40% entre 22 i 24 anys i el 20% restant entre 25 i 29 anys. Pel que fa al gènere, el 59% són dones, el 39,9% homes i un 1% no ho indica.

Aquesta diversitat permet entendre diferents fases de transició cap a l’ocupació i la construcció del projecte professional.

Paral·lelament, el context laboral ha canviat de manera significativa en les darreres dues dècades. La presència de joves al mercat de treball ha descendit del 25,3% l’any 2005 al 15,3% el 2025.

A més, segons el Ministeri de Treball i Economia Social, en el seu Informe trimestral de joves i mercat de treball, la taxa d’atur juvenil (15-24 anys) a Espanya se situa al voltant del 26,5%, davant d’una mitjana de la Unió Europea propera al 15%. És a dir, Espanya manté una de les taxes d’atur juvenil més elevades de la Unió Europea.

A això s’hi afegeixen altres factors estructurals:

• Salaris més baixos en comparació amb generacions anteriors
• Més precarietat i inestabilitat laboral
• Emancipació cada vegada més tardana
• Alts nivells de sobrequalificació
• Abandonament educatiu prematur del 12,8% el 2025 (davant del 9,4% de mitjana a la UE)

El resultat és clar: l’accés a l’ocupació no és només més difícil, sinó també més desigual. I aquesta desigualtat s’intensifica especialment en el cas dels joves en situació de vulnerabilitat social, que solen comptar amb menys xarxes de suport, trajectòries educatives més fragmentades i més dificultats per accedir a la seva primera experiència laboral.

Entre l’accés i la incertesa: com perceben els joves el seu futur

Quan es pregunta als joves pel seu futur, la resposta és ambigua. Gairebé la meitat (48,8%)* creu que tindrà més oportunitats laborals que la generació anterior. Tanmateix:

• El 42,7% anticipa menys estabilitat laboral
• El 67,7% espera pitjors condicions de jubilació
• Més de la meitat preveu una menor protecció social

És a dir, es percep accés, però no construcció d’un projecte vital estable. Aquesta diferència és clau, especialment en joves que ja parteixen amb menys recursos o suport.

*Dades de l’informe Mazzin: “¿Qué ven los jóvenes sobre su futuro?” – 2025

Què esperen els joves d’una feina?

En aquest context, les expectatives laborals no són aleatòries, sinó coherents amb la realitat que perceben.

El salari just i competitiu se situa com la principal prioritat a l’hora d’escollir una feina. No com a únic factor, però sí com una condició de base.

Aquesta realitat connecta directament amb les dades sobre emancipació juvenil. Segons l’informe Young people leaving their home, 2024, publicat per Eurostat, l’edat mitjana d’emancipació a Espanya se situa al voltant dels 30 anys, una de les més tardanes d’Europa.

A partir d’aquí, apareixen altres elements rellevants: l’ambient de treball, les relacions laborals i l’estabilitat, que formen part del nucli del que consideren una ocupació de qualitat.

La flexibilitat també té un paper creixent, encara que no sempre en els termes que sovint es pressuposen des de fora. No es tracta únicament de teletreball, sinó d’equilibri i de condicions laborals sostenibles.

*Dades de l’informe Mazzin: “¿Qué esperan los jóvenes del trabajo?” – 2025

Les expectatives canvien amb l’experiència

Un dels elements més significatius de l’informe és que les expectatives no són estàtiques, sinó que evolucionen amb l’experiència laboral.

En les primeres etapes, sense experiència o amb una trajectòria escassa, el salari ja apareix com un factor clau (70%), seguit de l’estabilitat (50%) i la possibilitat de teletreballar (16%).

Amb 1 o 2 anys d’experiència, el salari es manté com a prioritat (72%), mentre que l’estabilitat disminueix lleugerament (48%) i el teletreball guanya pes (25%).

En joves amb més de dos anys d’experiència, aquesta tendència es consolida: el salari augmenta la seva importància (78%), l’estabilitat perd pes relatiu (38%) i la flexibilitat continua creixent (33%).

Aquest patró mostra una idea rellevant: a mesura que els joves coneixen millor el mercat laboral, el salari es converteix en l’eix central, mentre que l’estabilitat deixa de percebre’s com un element garantit.

Més enllà de les dades, l’informe reflecteix un procés d’adaptació progressiva a un entorn laboral incert.

En aquest context, diferents informes de FAD Juventud i del Consejo de la Juventud de España assenyalen com la precarietat laboral, les dificultats d’accés a l’habitatge i la incertesa en la transició cap a l’ocupació estan afectant les condicions de vida de la població jove i el seu benestar general.

Així, els joves no necessàriament redueixen les seves aspiracions, però sí redefineixen allò que consideren possible. Aquesta adaptació, però, pot implicar renúncies silencioses a l’estabilitat, l’autonomia o el desenvolupament professional.

No tots els joves viuen el mateix futur

Un dels principals aprenentatges de l’informe és que la joventut no és homogènia. Existeixen diferències rellevants segons:

• Entorn socioeconòmic
• Nivell educatiu
• Lloc de residència
• Situació laboral prèvia

Però hi ha un factor que resulta clau i que sovint queda fora de l’anàlisi general: la vulnerabilitat social. En aquests casos, la combinació de precarietat, manca de xarxes i barreres d’accés fa que les desigualtats no només es mantinguin, sinó que s’aprofundeixin.

Què significa això per als joves en situació de vulnerabilitat? Des de l’experiència de Fundació Exit, aquest context té implicacions molt concretes:

• Més dificultat per accedir a la primera oportunitat laboral
• Major risc de trajectòries fragmentades
• Menor accés a informació, contactes i orientació
• Major impacte del malestar emocional en la continuïtat educativa o laboral

En aquest escenari, el problema no és només “entrar” al mercat laboral, sinó poder-s’hi mantenir i progressar-hi. Una qüestió estructural, no generacional.

Més enllà dels relats, les condicions reals

Les dades no descriuen una generació desmotivada, descriuen un sistema en què:

• Hi ha més incertesa que estabilitat
• Més expectatives de flexibilitat que de seguretat
• Més accés inicial que recorregut sostenible

Diferents organismes i estudis coincideixen que les condicions d’accés a l’ocupació juvenil no només són més complexes, sinó també més desiguals. I aquestes condicions afecten de manera diferent segons el punt de partida de cada jove.

La pregunta ja no és què volen els joves de la feina. La pregunta és quines condicions estem generant com a societat perquè tots els joves, i no només alguns, puguin construir un futur estable.

Des de Fundación Exit treballem precisament en aquest punt: acompanyant joves en situació de vulnerabilitat social perquè la primera experiència laboral no sigui una barrera, sinó una oportunitat real de futur.

Perquè la feina no només obre portes, també pot tancar trajectòries si no es construeix en igualtat de condicions.